Te’n recordes de la primera vegada que vas tastar un vi natural? Segurament et va sorprendre: potser el vas trobar una mica “funky”, ple de vida i amb un caràcter tan diferent dels vins convencionals que et va deixar intrigat.
Molts de nosaltres hem experimentat aquesta sensació. Després d’explorar el món en constant evolució dels vins naturals, he vist clar que entendre com tastar-los porta a descobriments increïbles. Són vins que ens connecten amb mètodes ancestrals, en què el cellerer col·laborava amb la natura en lloc d’anar-hi en contra.
Els vins naturals trenquen esquemes. Tenen un punt cru, poc filtrat i fins i tot tèrbol que s’allunya de les “normes” clàssiques del tast de vi. I, precisament, aquesta divergència és el que els fa tan especials.
En aquest article vull donar-te unes quantes eines per gaudir del tast de vins naturals, tant si tot just t’hi inicies com si ja ets un gran aficionat a la recerca de nous reptes. T’hi apuntes? Parlarem de tècniques simples i d’altres més avançades per endinsar-te en aquest univers captivador.
Comprendre els fonaments del vi natural
El vi natural té unes quantes particularitats que el diferencien clarament dels vins convencionals. Ho vaig descobrir ja fa temps, i no me n’he cansat des d’aleshores. Es pot dir que és un retorn a uns orígens on ni s’hi afegia ni se’n treia res.
Per què és diferent, exactament?
Els vins naturals fascinen perquè conserven la puresa original de la vinya. Les bodegues opten per no fer servir pesticides ni herbicides químics, minimitzen o eliminen els sulfurs afegits i treballen amb llevats autòctons, és a dir, aquells que ja trobem de forma natural als ceps. Conec molts elaboradors que defensen un lema ben clar: “res afegit, res tret”. Això dona vins que, en teoria, reflecteixen fidelment el seu terroir.
Les característiques més habituals
Quan t’hi endinses, descobreixes que aquests vins solen ser:
- Molt vius i amb acidesa natural marcada
- Sovint tèrbols (no es filtren)
- De grau alcohòlic més baix que d’altres vins
- De vegades, amb una lleugera bombolla natural
- Potents en aromes, sobretot si es fan amb varietats especialment aromàtiques
CREAR L’AMBIENT ADEQUAT PEL TAST
El lloc on tastes el vi pot canviar completament la teva experiència. El millor és tenir una il·luminació suau, sense olors fortes de fons (com perfums o espelmes aromàtiques). Ah, i és fonamental vigilar la temperatura del vi: normalment, els vins naturals es gaudeixen un punt més frescos que els convencionals.
També he notat que els vins naturals canvien força a la copa. És quasi com si “respiressin” més que els altres. Dóna’ls una mica de temps, deixa’ls oxigenar-se i veuràs com evolucionen de forma sorprenent.
Dominar els passos bàsics del tast
Aquests són els consells que faig servir sempre que vull assaborir un vi natural, i m’han anat de meravella per entendre millor cada ampolla.
La tècnica “Mira, remena, ensuma, tasta”
- Mira: Sostén la copa davant d’un fons blanc per apreciar el color i la transparència (o la seva manca!).
- Remena: Mou la copa amb suavitat per alliberar les aromes.
- Ensuma: Fes dues olors curtes: la primera per a les primeres impressions, i la segona, més profunda, per captar més matisos.
- Tasta: Mou el vi per tota la boca, com si fos un col·lutori, per detectar els sabors de manera uniforme.
Prendre notes de tast
M’agrada anotar tres tipus d’aromes:
- Primaris (fruita, florals, herbes, etc.)
- Secundaris (fermentació, llevats)
- Terciaris (envelliment, bóta, etc.)
És com fer un “diari del vi” que, amb el temps, es converteix en una bona memòria històrica dels teus tastos.
Els errors més habituals
He vist molta gent que corre massa: tasten un vi al vol i en treuen conclusions precipitades. També hi ha qui fa servir colònies o perfums molt intensos que poden molestar els qui tasten al voltant. I no oblidis l’escopidor! Beure’t tot el vi que et serveixen en un tast llarg pot atabalar el teu paladar (i no només el paladar).
Identificar els trets més genuïns d’un vi natural
Recordo que, la primera vegada que vaig tastar vins naturals, em sentia com si aprengués un nou idioma. Amb el temps, he après a valorar-los molt més.
Sabors de la fermentació natural
La fermentació “salvatge” (amb llevats autòctons) genera una gamma de sabors molt diferent a la del vi convencional. T’hi pots trobar notes de pa acabat de fer, de terrer, de fruita viva i d’una mineralitat molt marcada. M’encanta la sensació “viu” que transmeten, gairebé com si fossin un organisme en constant moviment.
Tèrbols i amb pòsits? Cap problema
Si l’ampolla surt una mica tèrbola, no ho consideris un defecte. De fet, és el resultat de no haver-se sotmès a cap filtratge pesant. És normal que hi hagi pòsits, que poden aportar encara més caràcter i complexitat al vi.
Minimalisme en SULFURS
Els vins naturals solen tenir menys sulfits, fins i tot per sota dels 50 ppm (quan els vins convencionals en poden tenir fins a 350 ppm). Això fa que la fruita i el terroir s’expressin de forma més nítida, però també cal tenir en compte que són vins que poden canviar molt si els deixes oberts o en mal estat de conservació.
Perfeccionar la tècnica (nivell MÉS avançat)
Quan ja domines els fonaments, hi ha trucs per anar un pas més enllà i descobrir nous matisos increïbles.
La importància de la temperatura i el temps
Jugar amb la temperatura pot canviar del tot la percepció del vi. He comprovat que els vins naturals “funcionen” molt bé al voltant dels 10-12 °C. Si el vi està massa fred, perdràs aromes; si està massa calent, l’alcohol et pot aclaparar.
Tast comparatiu
Fer tastos en paral·lel és una eina fantàstica. Quan tastes diferents vins alhora, és molt més fàcil captar els contrastos i posar nom a les aromes i sabors. Amb petits glops i anant d’un vi a l’altre, veuràs com el teu paladar es fa més fi i sensible.
Créixer amb la memòria del paladar
Una de les millors maneres d’aprendre és tastar amb els mateixos productors o participar en activitats on puguis conèixer d’on vénen els sabors: si el vi s’ha fermentat amb la rapa sencera, si hi ha hagut una maceració llarga, etc. Cada vi és un món, i entendre’n el procés et fa entendre’n també el gust.
Conclusió
Per a mi, tastar vins naturals va acabar sent molt més que una simple tècnica: és una experiència, un descobriment constant. Són vins que respiren, canvien i sorprenen a cada glop si els dediques la calma i l’atenció que mereixen.
A més, la seva manera de trencar motlles m’ha ensenyat que no tot el que és bo ha de ser brillant i clar. Els vins naturals ens demostren que la imperfecció pot ser, de fet, la part més autèntica i encisadora.
Si vols seguir endinsant-te en aquest univers, a Can Robira (o on sigui que puguis trobar una selecció de vins naturals) en aquesta sección trobaràs molta més informació sobre les seves característiques i el seu procés de vinificació.
Sigui com sigui, et convido a tastar sense por, confiar en les teves percepcions i deixar que cada vi t’expliqui la seva història. Al capdavall, tastar és un diàleg amb el vi, i els vins naturals tenen molt a dir-nos si sabem escoltar-los.
