Com pot una muntanya de pedra esdevenir el cor palpitant d’un poble com Catalunya? La resposta es troba en la història de Montserrat, a principis del segle XIX, quan Montserrat despertà del seu silenci contemplatiu per convertir-se en alguna cosa més que un santuari: l’ànima mateixa de Catalunya.
Aquells anys van portar vents de canvi. La muntanya sagrada, que durant segles havia acollit només pelegrins en recerca de fe, va començar a atreure poetes, somiadors i patriotes amb fam d’identitat. Era el naixement de la Renaixença, el despertar cultural que faria vibrar les arrels del sentiment català.
La Renaixença sorgí com a resposta al letarg cultural i literari. Més que un renaixement literari, era el desig col·lectiu de retornar esplendor a la llengua catalana. Els antics Jocs Florals medievals ressuscitaren el 1859, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i la poesia catalana hi tornà a brollar com un torrent primaveral.
La primera veu d’aquest renaixement sorgí paradoxalment des de Madrid. Bonaventura Carles Aribau, exiliat a la capital espanyola, escrigué «La Pàtria» —coneguda també com a «Oda a la Pàtria»—, on evocava «les serres desiguals» de Montserrat. Aquelles roques esdevenien el primer símbol poètic del catalanisme modern.
Montserrat ho tenia tot per al renaixentisme: llegendes antigues, arrels al cor del Principat, cultura popular rica i, després de les invasions napoleòniques, ruïnes que parlaven de sacrifici. No és estrany que escriptors com Víctor Balaguer signessin com «Lo Trobador de Montserrat», convertint la muntanya en cognom literari i símbol d’identitat.
Dues dates marcarien per sempre Montserrat. Primer, el Mil·lenari de 1880, amb milers de catalans pujant a celebrar mil anys d’història. Després, la Coronació de la Mare de Déu de Montserrat el 1881, quan el papa Lleó XIII la proclamà patrona de Catalunya. Durant aquestes festes, Jaume Collell definí Montserrat com «lo monument etern de la pàtria catalana», i Jacint Verdaguer hi escrigué versos immortals.
Fou aleshores quan nasqué el Virolai. «Rosa d’abril, Morena de la serra» encetava l’himne que Verdaguer escrigué per a la Moreneta. Més de seixanta compositors hi posaren música; la partitura guanyadora fou la de Josep Rodoreda, el 25 d’abril de 1880.
Ningú podia imaginar que aquell himne transcenderia la basílica per esdevenir bandera musical del catalanisme. Durant la dictadura franquista, quan «Els Segadors» era prohibit, el Virolai ocupà el seu lloc en celebracions esportives i actes cristians catalans.
Quan Lluís Companys proclamà l’Estat Català el 6 d’octubre de 1934, els acords del Virolai acompanyaren les seves paraules. I foren els mateixos que entonaren soldats republicans en retirada pels Pirineus, com recorda Joan Sales a «Incerta glòria».
Montserrat esdevingué refugi de poetes, músics i artistes de la Renaixença. El seu doble simbolisme —espiritual i patriòtic— es plasmà en pedra després de la Guerra Civil, quan Joan Rebull esculpí a l’atri la frase de Torras i Bages: «Catalunya serà cristiana o no serà».
Quan el Papa Lleó XIII proclamà el patronatge de la Mare de Déu de Montserrat, només confirmava allò que el poble ja sabia: que aquest santuari era la casa comuna dels catalans, on fe i pàtria es donaven la mà.
Guerres: napoleòniques i Guerra Civil
Les flames del 10 d’octubre de 1811 cremaren Montserrat i segles d’història. Les tropes del general Suchet destruïren l’església, l’arxiu i la biblioteca. Un any més tard, el general Mathieu completà la destrucció amb pólvora. Només quedaren runes.
Es perderen pergamins del segle X, un retaule d’Esteban Jordán i pintures atribuïdes a Tiziano o Rubens. Però alguns monjos salvaren tresors com la imatge de la Mare de Déu, amagada a l’ermita de Sant Dimes. Les corones, el calze d’or de Ferran VI i les custòdies foren portades a Mallorca.
Un segle després, amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939), Montserrat tornà a estar en perill. L’onada anticlerical dispersà la comunitat monàstica i 23 monjos foren assassinats. Quan la Generalitat va veure la gravetat de la situació, envià els Mossos d’Esquadra per protegir el recinte. El 22 de juliol de 1936, Joan Solé i Pla penjà cartells declarant l’espai “proprietat de la Generalitat”, fet que evità l’incendi.
El polític Carles Gerhard fou clau: ajudà a preservar Montserrat i a mantenir l’activitat agrícola i turística. Durant el conflicte, el monestir es convertí en hospital amb més de 3.000 llits. L’impremta publicava propaganda republicana, com «España en el corazón» de Pablo Neruda.
El desembre de 1936 naixia el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, format per catalans del bàndol franquista. Seria una de les unitats més condecorades i castigades.
Quan acabà la guerra, els monjos pogueren tornar i començar un nou capítol de la seva història.
Franquisme, Transició i visita papal
Després de la guerra, Franco permeté el retorn dels monjos i participà en cerimònies solemnes. El 1940, fins i tot Heinrich Himmler visità Montserrat cercant el Sant Greal.
L’abat Aureli Maria Escarré, al capdavant del monestir entre 1946 i 1966, mantingué primer una relació cordial amb el règim. Però el 1963, en una entrevista a «Le Monde», afirmà que “el règim espanyol es diu cristià però no segueix els principis del cristianisme”. Aquestes declaracions li costaren l’exili.
Montserrat esdevingué bastió catalanista. El desembre del 1970 acollí el tancament de 300 intel·lectuals que protestaven contra el Procés de Burgos i defensaven els drets humans.
La tasca cultural del monestir fou clau: la revista «Serra d’Or» i l’editorial mantingueren viva la cultura catalana. El 1975, dirigents del PSUC visitaren Montserrat per agrair la seva resistència cultural.
Durant la Transició, la muntanya sagrada fou escenari de moments històrics. Jordi Pujol fundà Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 1974 a Montserrat, sota el pretext del 75è aniversari del Barça.
El reconeixement internacional arribà amb els papes: Joan Pau II visità Montserrat el 1982, i el 2023, el papa Francesc beneí la Moreneta i li concedí la Rosa d’Or.
Preguntes freqüents (FAQs)
1. Quin paper tingué Montserrat durant la Renaixença? Montserrat esdevingué símbol de la identitat catalana. Durant el Mil·lenari de 1880 i la Coronació de la Mare de Déu el 1881, es consolidà el seu paper patriòtic i cultural.
2. Com afectaren les guerres napoleòniques Montserrat? El monestir fou destruït parcialment el 1811-1812 per tropes franceses. Es perderen arxius, obres d’art i esglésies.
3. Què passà durant la Guerra Civil espanyola? Montserrat fou amenaçat però salvat pels Mossos. Es convertí en hospital i centre de propaganda republicana. Alguns monjos foren assassinats.
4. Com fou la relació amb el franquisme? Inicialment cordial, però amb el temps l’abat Escarré es posicionà contra el règim. Montserrat es convertí en bastió de la resistència catalanista.
5. Quin paper tingué durant la Transició? Fou centre d’activisme i cultura. S’hi fundà CDC, es mantingué la cultura catalana i rebé el suport de figures internacionals com els papes Joan Pau II i Francesc.
Referències
[1] – https://www.lavanguardia.com/cultura/20111011/54229111046/xavier-altes-la-moreneta-se-salvo-porque-estaba-desnuda.html
[2] – https://elrincondebyron.com/2022/10/28/la-abadia-de-montserrat-durante-la-guerra-de-independencia-1809-1812/
[3] – https://www.publico.es/sociedad/montserrat-mil-anos-luces-sombras.html
